diumenge, 2 d’octubre de 2016

Diuen que... comencem (1)

En un principi no existia l'escola. No, en un principi no fou déu, això pertany a una altra versió de la qual en tenim pocs testimonis donats els milions d'anys on ens hauríem de retrotraure (osti que xulo m'ha quedat) En un principi, existia la tribu, que era on es transmetia tot el saber pràctic i si convenia teòric que necessitaven els membres més joves d'un clan o família.

Però, casum coi, arriben les concentracions quasi urbanes i cal dividir el treball. Ja tenim la necessitat de posar ordre. Què és això que tothom hi digui el que vulgui... Evidentment, les religions van promoure les primeres lliçons organitzades. I ho van fer prou bé, eh? Això sí, cosa del millors llinatges. No us ho creureu, però d'abans de Roma i Grècia, ja hi havia funcionaris! Què, hem evolucionat, oi?

Al món classic, es van seguir les bones i noves modes. Era una escola així, com peripatètica, més patètica que peri. Merlins absolutistes sense vergonya, molts d'ells. També depenia del corrent polític i de pensament, ben igual que ara, però resumim que va més bé.

Però, i compte amb el però, ja allà hom donava molta importància al treball pedagògic (diu la wiki que era l'esclau encarregat de dur nens a l'escola). Ja es tractava del mateix que ara, progrés social per damunt de la divisió entre homes lliures, esclaus, savis i manaires. (També hi havia els "cantamañanes", com ara, però surten poc) Vaja, també hi havia els egòlatres, els assassins, els lladres, com ara, eh? que no us penseu que som nous de trinca. I evidentment, a més poder pecuniari (pasta gansa, eurolius, denaris, dracmes, drames....) millors preceptors. M'encanta el nom de preceptor. El qui diu, dictamina, legisla o posa en pràctica i vigila que s'obeixin els preceptes o normes.

Ara podeu seure si estàveu drets. Allà es van inventar els llibres de text!!!!
Ja em sap greu pels Text, Oxford, Santillana, Vicenç Vives, Tekman Books i d'altres. Nois, veniu de lluny en el negoci.

Pissarra Negra

Temps enrere, hi havia una col·lega que tenia un blog genial, Pissarra Negra.
Mestra com jo, se'n devia atipar i la vaig perdre de vista.
Ara és el moment, just el que em convé a mi, d'encetar una nova protesta.
La protesta de la pissarra blanca.