Inevitablement s'acosta setembre, i inevitablement el meu cap comença a posar-se en mode on. Val a dir que aquest estiu he estat més off que on, però per una bona causa. Hòstia, em permeto dir. Hem acabat el gegant del poble. Fer aquesta feina m'ha fet reconfirmar que, en això de les competències,
(poseu en context escola, si voleu) fer, refer, desfer, tornar a començar, deixar, reprendre, reflexionar, comprendre, imaginar i tornar-hi (podeu afegir molts verbs) et fa ser competent, finalment, en una tasca, feina, art, ofici, objectiu marcat... I això m'ha ajudat a fer entendre a alguns adults el perquè les feines, siguin del tipus que siguin, no es poden tancar, enmarcar, clavar en el temps si n'esperes un resultat final que hagi fet profit a tot el grup que hi participa.
Quan pensem en un procés, hauríem de ser capaços de plantejar-nos si el nostre entorn, a més a més de nosaltres i el nostre ideal, ofereix competència per poder dur a terme l'objecte que ens disposem a fer, ensenyar, elaborar, presentar... Descobrir fent i enfrontar-nos al fracàs, per buscar alternatives... bona gent, això és un Montessori per tota la vida, de petits a grans.
Això només és un exemple. Senzill, però aclaridor. Ningú en aquesta colla era expert en els processos que es van anar fent. De fet el més expert d'antuvi, va deixar la feina que duia pamada, (ja ho havia fet) controlada a dies i hores, exigint molt a la disposició del seu art, després d'un parell d'entrebancs, (o més) Ell, a qui no podem deixar de donar les gràcies pels inicis, finalment no ho va acabar. Però no pas per no saber. Per no entendre el grup i la col·laboració com una manera de treballar i viure.
Els qui tenien només al cap una idea, aprendre junts, fer grup, ajudar, treballar en equip, van saber engrescar tothom qui podia ajudar en un poble petit. De la cosidora més jove a la més gran, van fer els vestits. El fuster, el noi que ha estudiat disseny, el qui plegant de la feina venia a posar cargols...
Els grallers eren novells tret d'un parell, crec. Les dues persones que vam acabar la forma i el color del gegant, teníem un repte. I ens vam tancar a fer el procés d'aprendre fent.
El dia de l'estrena, la pell de gallina ens omplia. Crec que no sortim enlloc o quasi enlloc. No cal.
Tots hem demostrat què vol dir ser competent. Adaptar-nos a un gran repte aplicant el que sabíem i buscant recursos, integrant tothom.
Arribats aquí, us pregunto. Les escoles que volen fer alumnes competents, fan de veritat aquest procés?
