diumenge, 30 d’abril de 2017

El model. Canviar el xip? (jo ja no sóc d'eixe món)

Aquests darrers dies hem anat de colònies. Ja hi som. primer dubte. Hauríem de dir, anar de colònies?
anar a colònies? Ferma defensora com sóc de l'ús correcte de la llengua (sigui quina sigui), em surt de dins obrir el diccionari. Xerraire com sóc (de mena), m'he d'explicar les coses per poder-les explicar als nens. I ells em veuen sempre buscant la certesa i la correcció arrapada al mòbil, accés prioritari del diccionari actualitzat. Patam!, penso. Altra vegada els ensenyo malament.
Deia això, perquè recordo les colònies de fa anys abans dels mòbils tot ús, tot el món dins el mòbil, quan els mestres aprofitàvem les estones d'esbarjo per jugar, riure, fer-nos còmplices per fer bromes, explicar-nos afers personals... resumint, intimàvem més i creixien les amistats i els lligams. (i a classe buscàvem als llibres!)
Evidentment, no tohom s'avé amb tothom, però els records únics de tips de riure fins plorar, aventures d'habitació quan els nens dormien i ens tocaven les dues de la matinada, i llavors passàvem habitació per habitació a veure què, o els filmàvem per donar-ho als pares...
Quan parlo d'això amb els meus companys em miren com si parlés de la prehistòria. Fins a mi de vegades m'ho fan creure, que sóc prehistòrica! I no, coi! Parlo només de 8 o 10 anys enrere, que no és pas tant!
No puc entendre quina mena de companyonia mostrarem als nens del futur, vaja, als d'ara mateix. Si el principi fonamental de l'educació és, ha sigut i serà -resumint molt però molt- NO DIGUIS TANT I MOSTRA COM I QUÈ, SIGUES UN MODEL, i, què els mostrem? 
Intento posar-me ulls de nen. Veig els meus mestres arrapats al mòbil, com si allà dins, i no fora, hi hagués la vida real, els interessos, els coneixements.
Em podeu dir crua, fora de moda, antiga. Us ho contradiré sempre. He fet ús de l'ordinador abans que ningú al meu centre de treball i a casa. El meu primer ordinador el vaig comprar de segona mà a un informàtic perquè el preu de mercat era només per alts poders adquisitius. Vaig fer els primers cursos de formació de mestres en processament de textos amb dues companyes d'escola quan ningú donava un duro pel tema. Era el temps prehistòric del MS2, Que ningú em digui que passo de les tecnologies.
Però, abans, primer de tot, per damunt de tot hi ha la prioritat de la relació amb els teus, amb els amics, amb la família.
Tornem a les colònies? Que em perdonin els meus companys. Però m'he sentit sola. No pas sempre. Però sovint.
Ensenyeu, sisplau, que hi ha un altre món fora del mòbil i que no el podem perdre. Mai!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada